«El llibre El poder de las madres m’ha ajudat a comprendre i donar veu a situacions que estava veient i vivint», sosté Fatiha El Mouali Samadi, activista antiracista i professora a la UAB i la UOC. I és que l’assaig de l’autora àrab-francesa Fatima Ouassak (publicat per Capitán Swing) suposa molt esforç emocional. «Em sento molt representada en tot el que s'hi parla». Amb aquest punt de partida, el club de lectura organitzat el passat 24 de gener per la llibreria Synusia (en col·laboració amb Barris Futurs) va encetar el debat sobre com es repliquen diverses realitats a cada territori del Nord Global. I per què s’expandeix el racisme i -més concretament- la islamofòbia. «Espanya ha copiat les polítiques migratòries de fora sense realment pensar un enfocament local que respongui a la realitat del context. I a més, les que s'estan implementant no estan funcionant».
Tant el llibre de Fatiha El Mouali Samadi, com la xerrada de Fatiha El Mouali Samadi se centren en el racisme estructural al sistema educatiu. «Quan realment, l'escola hauria de ser el bressol primigeni de construcció de pensament on prendre consciència i així deixar de reproduir conductes racistes», matisa Fatiha El Mouali Samadi.
Tanmateix, l’escola és justament un generador de discriminació. «Hi ha un sistema implantat que només vol el seu coneixement com a veritat absoluta. L'escola ens hauria de donar a conèixer més veritats culturals. S'ha de reivindicar el coneixement d'altres realitats, no només d'una única forma de veure el món», explica El Mouali.
També es percep en les famílies de les criatures i ho descriu explicant una situació viscuda dins del "Grup de Mares Contra el Racisme", en el que el col·lectiu arriba a un punt on són més les mares blanques amb fills racialitzats, que no pas les mares racialitzades. «A partir d'aquí es va plantejar l'opció de tenir espais separats entre els dos grups de mares, ja que les mares racialitzades viuen una doble discriminació que les mares blanques no acaben de comprendre», explicava l’autora. I genera, per tant, el debat sobre la necessitat de comptar amb espais separats (no mixtos). Igualment, a la xerrada es fa referència a la relació de les mares amb les criatures, especialment arran de les identificacions racistes que pateixen els joves adolescents racialitzats, per part de la policia. I quan acaben desenvolupant disturbis de carrer, el «sistema» demana a les mares que exerceixin un paper de «mediadora», per tal que reprimeixi els seus fills i els obliguin a quedar-se tancats a casa. «Volen perpetuar-nos en un model de mediadora», conclou.
Davant d’aquest rol, el llibre «El poder de las madres» explica l’experiència de la creació als barris perifèrics de Paris de l’anomenat Front de Mares, tot reivindicant la importància de l’auto-organització de les dones mares racialitzades. I tot preguntant-se en veu alta: «Qui té dret a parlar?». D’aquí es dedueix la necessitat de generar aquesta mena de «sindicat de famílies».
