El passat dilluns 22 de juliol vam organitzar la primera trobada a la fresca al barri d’Ègara, amb l’Associació Veïnal del barri.
Tot I que la pràctica de treure la cadira o seure al banc de la plaça a prendre la fresca és una pràctica habitual que duen a terme les veïnes d’Ègara, vam aprofitar l’excusa de trobar-nos per fer una crida a dur fotografies de la Plaça Immaculada per veure com havia canviat al llarg del temps. Aquesta crida va ser tot un èxit, les veïnes van compartir imatges de la plaça quan encara era completament de sorra i més enllà eren tot camps (anys 60), no hi havia edificació encara al barri de Sant Llorenç I es podien veure les muntanyes clarament des d’Ègara. També es van dur imatges de tot el procés de construcció i cimentació i, de quan hi havia un tobogan, un laberint metàl·lic i altres jocs per a criatures.
Va generar-se un espai de compartir històries de la plaça. Vam comptar amb històries quotidianes de la Victòria, la Maria Lluisa, el Manuel, la Carmen qui ens van explicar com era la vida a la plaça, els jocs que s’hi feien, anècdotes de l’escola, de les romeries i de les festes majors. Sobre aquesta última, l’Associació Veïnal té un recull d’àlbums plens de fotografies de cada un dels anys de la Festa.
Teresa ens va contextualitzar dels activismes i la lluita sindical al barri: ens va explicar com l’església havia esdevingut lloc referent per a l’organització obrera i com s’amagaven en els racons i entre els arbustos de les cases quan els perseguien els grisos.
