Us anunciem que el passat dia 22 de juny de 2026 en aquest edicte https://tauler.seu-e.cat/detall?idEns=1&idEdicte=635353 es va publicar la resolució definitiva sobre l’atorgament de la subvenció de comunitats urbanes. Així doncs, es confirma que el projecte “BF Comunalitat Urbana de Terrassa” forma part del programa comunalitats urbanes pel període que va del 16/2/26 al 15/2/28.
El programa de comunitats urbanes han estat presents a la ciutat de Terrassa tant a la primera convocatòria, com a la segona convocatòria, com ara ho serà a la 3a convocatòria. Si bé el pas entre la primera convocatòria i la segona va tenir continuïtat, en què, per una banda, l’activitat no es va parar, per una altra banda, algunes entitats participants van passar a un segon pla en el projecte mentre altres van incorporar-se. En canvi, el pas a entre la 2a convocatòria a la 3a convocatòria no ha sigut possible tenir una continuïtat en els equips tècnics on l’activitat s’ha mantingut latent a l’espera d’un atorgament definitiu, i per l’altre hi ha hagut canvis significatius en la composició de les entitats i projectes que conforma la comunalitat.
A partir de les pròximes setmanes trobareu a la nostra web https://barrisfuturs.org/ca tota la informació actualitzada. De moment us deixem amb dos annexos on s'explica què és el programa de comunalitats urbanes a Catalunya i una explicació més extensa de la proposta de la 3a convocatòria a Terrassa.
WE ARE COMMING BACK!
ANNEXOS
Sobre el programa de comunalitats urbanes:
El programa comunalitats Urbanes és una política pública del Departament d’Empresa i Treball que transforma la solidaritat en motor econòmic i que contribueix, des de les aliances i el suport mutu, a re-localitzar l’economia en els territoris on habita. Les Comunalitats urbanes provenen d’una convocatòria pública de nova creació, emmarcada en una línia de subvencions bianual del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya dins dels programes d’Economia Social.
Les Comunalitats urbanes proposen una nova forma d’organitzar la vida econòmica d’un territori; és per això que les relacions econòmiques productives i reproductives de les Comunalitats van més enllà de l’intercanvi monetari: es basen en la reciprocitat, l'horitzontalitat i el no lucre. En comptes d’estructurar les relacions econòmiques en persones clients i consumidores, o en proveïdores i en receptores, les Comunalitats promouen les xarxes de suport mutu per cobrir conjuntament les seves necessitats com a comunitat. És per això que les relacions econòmiques de les Comunalitats tenen una voluntat transformadora quant a les desigualtats d’accés als recursos.
Davant d’una necessitat, les xarxes creen economies i d’intercanvi que van més enllà d’una mera relació monetària, i es fonamenten en relacions d’horitzontalitat, reciprocitat i solidaritat.
Les entitats d’aquest territori s’organitzen i creen un grup motor. Aquest ha d’estar conformat per un mínim de quatre entitats amb seu al territori de la comunalitat i han de ser de tipologies diverses; són el cas d’empreses, agrupacions de comerciants, cooperatives, entitats de l’Economia Social i Solidària, l’administració local, associacions de veïnes o associacions amb activitat no empresarial, persones físiques i autònomes. Aquest primer grup motor és qui es presenta a la convocatòria i, en cas de ser-li atorgada, esdevé el Comitè Activador i gestor de la Comunalitat.
El Comitè gestiona el pressupost vinculat a la subvenció del programa. També, s’ocupa d’ampliar la comunitat amb nous agents, persones i organitzacions que passin a formar part de la comunalitat i de la conformació de l’Assemblea Comunal, com són les anomenades “entitats participants”, qui col·laboren i aporten valor afegit a la Comunalitat en termes d’arrelament i diversitat d’actors en el territori.
L’Assemblea Comunal agrupa el conjunt de persones, entitats i projectes de la Comunalitat. És un espai obert al veïnat i a la participació del territori, en el qual s’hi marquen les línies estratègiques de la Comunalitat. L’Assemblea Comunal actua com a espai de transparència, de rendició de comptes i de debat de temes pertinents. La forma en com es desenvolupa una Assemblea Comunal és amb criteris democràtics, d’horitzontalitat, d’inclusivitat i està obert a la ciutadania en general.
Comunalitats urbanes promouen l’anomenat “dret a la ciutat”, pel qual les persones s’agencien del seu entorn i del seu dia a dia per construir un barri o ciutat més habitable. Les Comunalitats treballen des d’aquest enfocament, enfortint l’autoorganització i promovent l’activisme de barri i urbà arrelat a cada territori. Un exemple de fortalesa és la generació i consolidació d’una Assemblea Comunal a cada territori.
D’aquest enfocament se’n deriven impactes lligats a l’ocupació i a les economies comunitàries, com són la consolidació de noves associacions, cooperatives i xarxes de suport mutu arrelades a cada territori, o les insercions laborals fruit de la dinamització de l’economia local.
Les línies d’actuació de les Comunalitats urbanes es despleguen en diferents eixos de treball, cadascuna segons les necessitats del seu territori. D’aquí que el seu impacte sigui singular i diferent.
Més informació sobre la proposta de la 3a convocatòria BF Comunalitat Urbana de Terrassa:
La comunalitat té com a finalitat principal projectar els barris de Terrassa des d’una perspectiva ecològica, habitable socialment justa i culturalment enriquida, a través de comunals compartits de lliure accés i de gestió comunitària. La comunalitat urbana de Terrassa ha tingut continuïtat durant les 2 convocatòries anteriors del programa.
En la primera convocatòria, algunes de les entitats que hi participen comencen a treballar de forma conjunta per primera vegada. El dispositiu més similar en el qual sí que s’hi treballava de forma conjunta és el Districte Zero, el qual actua com a sistema embrionari del programa, amb un alt grau d’experimentació i innovació, en què la zona afectada és similar i els eixos de treball són similars als del DZ. En aquell moment es viu un context postpandèmic, amb molta preocupació pel teixit associatiu, el comerç local i la vida els barris. Però també és un moment en què s’enterra en gran part l’austericidi europeu de la dècada anterior amb un nou «Green Deal» europeu a través de programes públics com per exemple els «Next Generation» o lleis d’escut social que es van reproduint en els següents anys com la protecció davant els ERTES, la moratòria dels desnonaments, regulació dels preus de l’energia o els topalls a la renovació de contractes de lloguers.
La segona convocatòria es va conformar un comitè activador amb lleugers canvis en les entitats en què es perfecciona la convocatòria anterior través dels eixos de treball «ciutat democràtica», «ciutat ecosocial», «ciutat cultural». També s’augmenta el personal amb dedicació completa al projecte, i l’àmbit d’actuació passa a ser major que la convocatòria anterior (tota la ciutat).
Ara, a diferència de l'inici de la segona convocatòria, per plantejar la tercera convocatòria no ha sigut possible tenir atorgada la subvenció abans de l’inici del període subvencionable. Per altra banda, si bé el comitè activador va ser lleugerament modificat entre la primera i la segona convocatòria, en aquesta edició el comitè activador es modificarà significativament. Per ambdues casuístiques s’aprofita per redissenyar la proposta d’implementació del programa a Terrassa, tot i que això es fa sense personal contractat. L’activadora Communia SCCL lidera el procés de redefinició ja que es manté en el programa des de la primera edició igual que els centre social Ateneu Candela amb una forta vinculació en el programa. De forma compartida, amb la resta d’entitats interessades a mesura que es van unint a l’embrió del nou comitè activador conformat per les entitats MEL. Educació ambiental, Associació Filigrana i Associació La Vibria Intercultural. La majoria d’activadores d’edicions anteriors i projectes amb qui s’ha treballat en l’última edició col·laboraran en el projecte com a participants, i algunes xarxes de suport passen a ser participants com la comunalitat energètica.
Per altra banda, el context global ara és molt diferent de l’inici del programa, el 2022 postpandèmic, actualment tenim un escenari global bel·licista amb polítiques unilaterals en el marc internacional per part de les potències més riques, que sense cap discreció, parlen d’un nou ordre mundial on els cal acaparar i controlar els recursos naturals del planeta pel bé dels interessos del capitalisme depredador que representen. Aquest context desolador fa pensar en el risc de viure en escenaris de contracció i estancament de l’economia, amb una inestabilitat en el model energètic que probablement ens portarà a situacions inflacionistes, les quals, si no tenen polítiques de reforç de l'estat del benestar i escuts socials com hem vist en certs moments postpandèmics, podríem trobar-nos ben aviat amb una pèrdua de capacitat adquisitiva significativa i augment de les desigualtats. Per altra banda, també es té en consideració la preocupant amplificació dels discursos d’odi i l’autoritarisme en l’esfera pública, postulats reaccionaris davant als nous drets conquistats en les últimes dècades, així com preocupa un sistema mediàtic que fan possible aquest potencial comunicatiu del qual ha sigut anomenat com «la internacional de l’odi».
Davant aquest context, les intervencions se centraran, per una banda, en poder consolidar dispositius resilients a través dels grups d’ajuda mútua i el teixit associatiu que puguin sobreviure a lògiques de mercat a través de pràctiques comunitàries, i fer-los valdre davant les polítiques públiques del futur. També es vol incidir en la consolidació de comunals compartits i xarxes de cooperació davant de possibles nous escenaris austericidis, participant en el procés de consolidació o gestació de dispositius funcionals que aportin esperança en solucions més solidàries a l’economia i el coneixement. Per altra banda, es vol innovar en la intervenció a l’esfera pública, a través de canals habitables que visualitzin els valors de l’economia social i solidària contextualitzats al territori, sobretot en les seves principals línies antagonistes als discursos d’odi que puguin marcar agenda des de la realitat territorial i obrir escletxa en les contradiccions dels discursos simplistes d’ultradreta.
El projecte vol intervenir amb diferents dispositius i accions que permetin aconseguir:
Ocupació amb retorn social: Donar valor a l’ocupació de qualitat, amb retorn social i arrelada al territori. Es vol tenir la capacitat d’oferir canals protocol·litzats i efectius per oferir una ocupació sota aquests valors.
Coneixement compartit: Donar valor a l’autoproducció de béns comuns a través de formacions i accés a coneixement situat per comunitats arrelades al context en què se situen.
Projectes operables al marge de l’escala: Tenir la capacitat de generar estructures i xarxes, que siguin escalables i replicables, des de les comunitats, al marge de l’escala i potencial econòmic.
Comunicació saludable: Canals i espais de comunicació, debat i construcció, que siguin més saludables, segurs i al cap a la fi habitables... Una comunicació orgànica amb projectes reals arrelats al territori, que siguin útils per compatir coneixement, o esdevenir repositori de recursos i, o eines que millorin la producció compartida, i visibilitzi els valors cooperatius d’una forma natural.
Classe: La qüestió de classe serà transversal a totes les actuacions de tal manera que no es pot oferir ocupació sense tenir en compte qüestions mínimes de dignitat laboral.
Davant aquesta situació es proposa com a accions principals:
Xarxa de treball: Es crearà un espai comú per treballar l’ocupació digna amb retorn social.
Xarxa de formació: Espai comú per estructurar espais d’autoformació, on aflorar coneixements molt situats de les comunitats.
Eines digitals: Implementar eines en programari lliure per poder dur a terme el projecte com per exemple Zaya per itineraris d’autoformació, NextCloud com a espai de treball, Drupal com a espai a l’esfera pública, i altres com PeerTube, Jitsi...
Comunicació: Canals de comunicació ètics, antagònics a audiències massives, canals amb arrelament al territori i als projectes (P2P, Fediverse, butlletins, mailing-list, Matrix...)
Eines d’observació i anàlisi pública: Diagnosis participades, millora del mapa-comunitari de BFs, mapatge del Fediverse de Terrassa, mapa de béns comuns, xarxa de formació, xarxa de treball...
Aliances: Interactuar amb Educoop-XES, ACVOCC, Ocell de Foc, xarxa comunalitats i administracions públiques.
La comunalitat s’estructura en tres eixos de treball on agrupar projectes, accions, entitats activadores i participants, col·laboracions externes, i estructurar l’anàlisi situacional i de diagnosis inicial:
Eix ecosocial: Transició energètica, economia circular i formació mediambiental. Aquest eix pretén prioritzar, formar i empoderar sobre la sostenibilitat ambiental des d’escenaris socialment més justos. Implica fer valdre pràctiques sostenibles que beneficiïn l'entorn i millorin el benestar i la qualitat de vida de la comunitat, a través de dispositius que fomenten les economies circulars i la transició energètica a models més sostenibles. Busca integrar capacitant la ciutadania per gestionar els seus recursos de manera responsable.
Eix de cultura i coneixement: Autoformació, coneixement obert, formació i divulgació. Aquest eix posa la cultura i el coneixement com a motor per a la transformació social. L'objectiu és fomentar una cultura inclusiva, replicable, oberta i participativa, que reforci la identitat i el sentit de pertinença de les persones a les comunitats a partir del coneixement obert. Desenvolupar dispositius i accions que esdevinguin eines útils per enriquir el desenvolupament social i enfortir la cohesió comunitària a través de formacions, guies, manifestacions artístiques, continguts diversos disponibles per a tothom.
Eix d’economia i territori: Treball, ocupació, ESS i cooperativa, teixit associatiu i arrelament territorial. Aquest eix s'enfoca a fomentar la participació activa de la ciutadania des de l’activisme, la intercooperació i la comunitat, el seu empoderament i la inclusió. Cerca democratitzar el treball i l’economia, fent valdre aquells projectes d’activitat econòmica que generen un retorn social resolent necessitats concretes del territori a partir dels valors de l’ESS.
